La TDT trastocarà el panorama televisiu europeu, però els canvis que afecten al sector audiovisual són encara més profunds. La fragmentació de l'audiència és un fet que no totes les televisions estan comprenent. L'alta definició , els marcs reguladors en el temps d'internet i els nous negocis televisius seran algunes de les qüestions que tractarà aquesta sessió.

Llicenciat en Economia, és honoris causa en Ciències de la Comunicació per la Libera Università Maria SS Asunta (LUMSA). Va ser Secretari d'Estat del Ministeri de Comunicacions de 2001 a 2005 i va presidir la Comissió de Desenvolupament de la Televisió Digital Terrestre. Va ser membre del Consell de Ministres de l’Audiovisual de la Unió Europea. Exdirector de notícies de Canal 5 - Itàlia 1 - Canal 4, ha estat director general de Titanus SpA i Odeon TV.

Autorità per le garanzie nelle comunicazioni

L'Autoritat per a la Regulació de les Comunicacions és una autoritat independent creada el 1997. Independència i autonomia són els elements essencials que caracteritzen les activitats i deliberacions. L'Autoritat té una doble tasca: garantir la competència dels operadors del mercat i protegir els drets fonamentals de tots els ciutadans. El Consell està integrat pel President i tots els Comissaris.

NOTA: Aquesta sessió d'inauguració comptarà amb el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació i es farà a la Sala d'actes del Palau Marc, Rambla Santa Mònica, 8 (seu del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació)

Les corporacions tendeixen a ser multiplataforma i l’organització dels equips periodístics té en compte aquesta realitat, de manera que molts mitjans fomenten l’elaboració de contingut per a més d’un canal de distribució alhora. Quins són els límits de la convergència mediàtica, quin maquinari i programari pot resultar útil i quin impacte podem esperar de les anomenades “noves pantalles” en la producció d’informació són algunes de les qüestions que es volen plantejar en aquesta sessió.

Piet Bakker va estudiar Ciències Polítiques a la Unviversitat d’Amsterdam. Ha treballat com a periodista per a diaris, revistes i ràdios, i com a docent a diferents facultats de periodisme. També ha organitzat workshops per a editors, i conferències com a consultor d’innovació en els diaris.

Del 1985 al 2007 treballà al Departament de Comunicació de la Universitat d’Amsterdam com a professor associat, i actualment ho és de l’Escola de Periodisme i Comunicació de Hogeschool Utrecht. També és membre de l’Amsterdam School of Communications Research (ASCOR) de la Universitat d’Amsterdam.

Ha editat i publicat llibres i articles sobre història dels mitjans de comunicació, periodisme, Internet, periodisme d’investigació, la indústria musical i premsa gratuïta.

L’Administració interactua amb el sector privat de diverses maneres i no sempre evitant el conflicte. La sessió examina qüestions com els controls dels continguts audiovisuals, la voluntat de regular Internet, les polítiques de suport a la premsa, la publicitat institucional i l’encaix dels mitjans públics i privats.

President de l’Associació Portuguesa d’Editors des del 2000. Té una llarga carrera en el sector publicitari, com a professor a diverses universitats de Portugal i com a director comercial i de màrqueting d’editorials. Va treballar per a l’administració pública portuguesa com a director de l’oficina de informació, i va ser membre del Mass Media Committee al Europe Council i de la UNESCO Intergovernmental Commission per al desenvolupament de la comunicació.

Federació Europea d’Editors de Publicacions Periòdiques (FAEP)

La Federació Europea d’Editors de Publicacions Periòdiques és una organització que representa els interessos de les associacions nacionals d’editors de premsa periòdica d’Europa. Defensa més de 50.000 títols de publicacions de 15.000 editors de tot Europa. La FAEP promou la llibertat d’expressió i promou el pluralisme i la diversitat, a més de la competitivitat i dinamisme de la indústria de la premsa periòdica europea.

Les grans històries són els motors dels mitjans de comunicació, especialment de la premsa de pagament. Els diaris no només reflecteixen l’agenda informativa, sinó que també són capaços d’impulsar temes propis sostinguts al llarg dels dies que serveixen de referents per a la seva comunitat de lectors. L’investigació i els temes propis, però, són encara possibles? Veritablement l’aposta per la qualitat informativa funciona?

Fundà el Comitè de defensa dels treballadors l’any 1976. Va participar en les “Converses de la taula rodona” del 1989, i fou membre del primer parlament no comunista. Ha escrit llibres sobre la història de Polònia, i com a periodista, a més d’escriure a la Gazeta, publica articles en diaris com Der Spiegel, Le Monde, El Pais, The Washington Post… Ha rebut molts premis per la seva tasca a favor de la llibertat d’expressió.

Gazeta Wyborcza

Gazeta Wyborcza és el primer diari independent de Polònia i actualment el diari de major tirada del país. Fundat el 8 de maig de 1989 sota el lema “No hi ha llibertat sense solidaritat”. Considerat com un dels diaris més influents, cobreix de manera destacada les informacions polítiques i de caire internacional.

Amb 12 milions d’exemplars (entre l’edició matinal i la vespertina), l’Asahi Shimbun és el segon diari amb més tirada del món. L'editor de la secció digital del diari japonès Asahi Shimbun parlarà sobre com han encarat el seu repte digital, en un país de gran consum de paper però que, tot i així, acusen també –més suaument, tanmateix– un descens de les vendes de diaris.

Asahi Shimbun

Asahi Shimbun, amb 130 d’història, és el segon diari amb més tiratge del món. Darrerament ha encarat el repte digital mitjançant nous serveis a través dels telèfons mòbils, i buscant noves fonts d’ingressos per als mitjans tradicionals. Des del diari han sabut explotar el telèfon mòbil com a mitjà per arribar directament als lectors, i han aconseguit un bon nombre de subscriptors al servei. Ara el diari s’enfronta als canvis de model de la redacció.

La comunicació empresarial ha agafat força fins a ocupar un lloc estratègic dins de les empreses o entitats, un lloc tant important com el propi producte. Una bona comunicació estratègica determina l’èxit de l’empresa. Manuel Campo Vidal analitza les darreres tendències en aquest àmbit de la comunicació, exposa casos d’èxit i detalla alguns instruments i tècniques útils.

Va moderar el primer debat electoral televisat que es va fer a Espanya entre Felipe González i José María Aznar (1993) i també el debat entre José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy (2008). Ha presentat més de 2000 informatius diaris a TVE. Va dirigir “Hora 25” a la Cadena Ser, el programa “Punto y Aparte” a TVE i “Tiempos Difíciles” a Antena 3 TV. El 2006 va ser anomenat president de l’Academia de las Ciencias y las Artes de Televisión.

Instituto de Comunicación Empresarial i Lua Multimedia

L’Instituto de Comunicación Empresarial (ICE) és el primer centre dedicat en exclusiva a la formació de portaveus, alts directius i professionals en l’àmbit de la comunicació. L’ICE té un compromís amb el desenvolupament i l’excel·lència de la comunicació al sector institucional i empresarial.

Lua Multimedia és una productora audiovisual independent que produeix continguts audiovisuals per a Espanya, Europa i Amèrica Llatina.

Els dispositius portàtils –essencialment els mòbils– són també un àmbit a explorar pels mitjans de comunicació: és en aquest moment inicial en què és bo pensar estratègies i ocupar posicions. Infinita és un referent mundial en matèria de contingut multimèdia i noves pantalles i el seu vicepresident aportarà informes estadístics d’ús, perspectives de mercat, continguts d’èxit i possibilitats de rendibilització, a més de detallar perquè els mòbils són estratègics per als mitjans tradicionals.

Ha estat treballant al sector dels mitjans digitals i la comunicació des de 1998. Abans d’unir-se a Infinita, va treballar com a consultor d’estratègia on-line i mòbil a la indústria alemanya de telecomunicacions i mitjans. Allà va treballar amb Vodafone i Deutsche Telecom. Ha estudiat psicologia a la Universitat de Colònia, especialitzant-se en la psicologia de la comunicació, recerca emprenedora i psicologia del negoci.

Infinita

Infinita es va fundar el 2005 i s’ha especialitzat en el desenvolupament tècnic i la producció de plataformes multimèdia per a mòbil i Internet, i aplicacions per al mercat japonès. L’empresa ha ampliat els seus serveis per vendre know-how des d’un dels principals focus mundials d’innovació tecnològica. Alguns dels clients d’Infinita són IBM, AOL, Deutsche Telekom, Orange, Adobe, Gameloft, Qualcomm, Swisscom.

La innovació és vital en qualsevol àmbit de negoci, i per tant també en els mitjans de comunicació. Els mitjans depenen dels canals de difusió i amb l’arribada d’Internet les redaccions s’han hagut d’adaptar ràpid als canvis, a l’hora que canviaven el perfil i els hàbits del consumidor de premsa. En aquesta sessió comptarem amb un expert en innovació aplicada als mitjans de comunicació amb una llarga experiència en l’assessorament a mitjans.

Des de l’any 2002 ha dirigit projectes arreu del món ajudant grups de comunicació a redissenyar els seus productes. De l’any 1996 al 2002 fou presentador de notícies al Wall Street Journal TV, a CNBC Europe i fou corresponsal a Londres per a la televisió International Herlad Tribune. Del 1989 al 1996 va treballar com a reporter d’assumptes exteriors i corresponsal de guerra per al NewsHour als Estats Units. Va cobrir conflictes i guerres a l’Iraq, Bòsnia, Amèrica Central i Somàlia.

Innovation Media Consulting Group

Aquesta consultora treballa assessorant mitjans de comunicació per a innovar els seus productes. Ha treballat per a mitjans de comunicació de països com Espanya, França, Dinamarca, Grècia, Portugal, Rússia o Brasil. Tres d’aquests diaris han estat votats com “Best newspaper Concept and Design in the world” l’any 2007 i 2008.

No només els mitjans estan repensant el seu model: també ho fa la publicitat. Les noves tecnologies permeten afinar molt més els missatges i els targets, de cara a una millor eficiència de la inversió. Els mitjans, així mateix, estan obligats a fer canvis per tal de ser més atractius publicitàriament. I tot plegat comporta noves maneres d’entendre i mesurar l’audiència, i també noves formes de creativitat.

Jose Antonio González-Cuevas

• KMO publicidad com a executiu de comptes junior (85-86) Land Rover Santana, IFEMA, TALGO, Cámara de Comercio.
• Solana publicidad com a executiu senior (86-88) Radiola, Editorial Bruguera, Apple Computer, Siemens
• Tapsa NW Ayer, com a director de comptes (88-90), SEAT
• Solana Publicidad, sotsdirector general i accionista (90-92) Santa Lucía Seguros, Iveco, Polygram, Deutsche Gramophon, Radiola
• FCA (publicis group) com a director general i planificador estratègic (92-99) Nabisco Brands, Tambrands; Suzuki autos, Henkel ibérica, Fuji films
• Delvico Bates com a creatiu i planificador estratègic (99-2003) SEAT, Movendus, Cidacos, Georgia Pacific, Henkel profesional, Carbonell, Freixenet, Pfizer i com a director general de l’oficina de Barcelona, i memebre del consell d’administració d’aquesta companyia (2003-2007) i responsable de Nuevo Negocio del grup a Espanya.

La xarxa ofereix una sèrie d’eines per crear comunitats i fomentar la participació; també amb vistes a crear adhesió i fidelitat. La sessió examina com articular aquesta comunitat: des de la seva creació fins al seu manteniment. Es planteja, així mateix, com rendibilitzar econòmicament aquest esforç.

Assessor del rellançament dels portals de La Voz del Interior. Actualment dirigeix també la re-enginyeria dels processos d’edició del diari La Nación de Buenos Aires. Autor de la columna Vida 3.0, i autor d’una columna setmanal sobre comunicació als diaris del grup Vocento. És autor del weblog sobre periodisme i mitjans: Periodistas 21, que va rebre el premi The Bobs-Deutsche Welle al Millor Weblog Periodístic en castellà 2004. Coautor del llibre Blogs. La conversación en internet que está revolucionando medios, empresas y a ciudadanos. Membr de l’Associació de Periodistes Europeus.

Ha rebut diversos premis de la Society for News Design (SND) pels seus treballa a Diario 16 (triat un dels 21 diaris millors dissenyats del món el 1995), El Periódico de Catalunya i El Sol.